Xàtiva informació

Com vam a anar de excursió a Xàtiva, vam a vore informació d'aquesta ciutat avans d'anar-nos.

XÀTIVA

És un municipi de la Comunitat Valenciana, Posseeix el major nombre d'enclavaments de tot Espanya, va ser una de les poblacions més importants del Regne de València, rivalitzant fins i tot amb València i Oriola, les altres dues ciutats més importants en l'època foral. Es troba situat entre el riu Albaida i del seu afluent el riu Canyoles.

Dins de la seva història descobrim que els testimonis són dels més antics en tota la façana mediterrània. No obstant això, es fa molt difícil trobar restes antigues, ja que els materials han estat reutilitzats una i altra vegada, motiu pel qual s'explica l'escassetat de restes ibèriques.

Després de la conquesta musulmana a 711, la ciutat es va cridar Medina, durant aquest període es van fortificar els castells i la ciutat va guanyar importància com a plaça forta.

Després de conquistar València en 1238, Jaume I va posar lloc a Xàtiva el 1240, encara que va aixecar en arribar a una treva amb l'alcaide musulmà de la ciutat. No obstant això, problemes entre aquest alcaid i els castellans, van obligar a Jaume I a intervenir militarment de nou, conquistant la ciutat en 1244.

A la fi del segle XV la ciutat tenia uns 8000 habitants i es trobava prop del seu punt àlgid. La seva funció administrativa s'estenia en primer nivell sobre un extens terme municipal, que avui correspon a 37 municipis, i en segon nivell per una governació que abastava des del riu Xúquer fins a Biar, Castalla, Xixona i la Vila Joiosa.

Al llarg del segle XVIII la ciutat va ser recuperant-se, com demostra el fet que en 1787 es comptessin ja 12.655 habitants en el terme, el que a més va promoure noves obres i reformes urbanes a la ciutat. No obstant això, els terratrèmols de 1748 van causar grans desperfectes, fins al punt que l'església de Santa Tecla es va ensorrar completament i el castell va quedar pràcticament abandonat. L'economia, a més, va començar a deteriorar ja a finals del segle XVIII, la ciutat va sofrir un important revés en desaparèixer entre 1810 i 1830 la seva indústria tèxtil del lli i la seda gairebé per complet, el que va deixar a l'atur a unes 1300 persones, sense això, el creixement es va estancar una altra vegada entre 1940 i 1960, dècada en què la població va començar a augmentar lenta però invariablement, principalment a causa del èxode rural i l'especialització de Xàtiva com a ciutat de serveis.

Festes:

Fira d'Agost o de Xàtiva (Fira d'Agost): se celebra per privilegi reial de Jaume I d'Aragó des de 1250.

Corpus Christi: se celebra amb processons de gegants i capgrossos i representacions d'escenes bíbliques.

Falles: se celebren, com en gran part de la província de València, el 19 de març, en honor a Sant Josep.

Setmana Santa: al llarg dels diferents actes surten a processó algunes imatges del segle XVII que es compten entre les més importants de la Comunitat Valenciana.